El Mestre Joan Tomàs i Parés

Músic, pianista, mestre, compositor, director, folklorista, professor i etnomusicòleg.

Músic, compositor i cofundador de l’Orfeó Català.
(Barcelona, 1867-1941)

* Clica sobre la imatge per ampliar-la
  • Lluís Millet amb un grup d’alumnes. Darrera dret, a la dreta, Joan Tomàs. 1912/13. Autor: A.F.Imperio. CEDOC
    Lluís Millet amb un grup d’alumnes. Darrera dret, a la dreta, Joan Tomàs. 1912/13. Autor: A.F.Imperio. CEDOC
  • Dedicatòria al mestre Lluís Millet signada per Joan Tomàs i Parés amb un fragment musical del Benedictus del Cantate Pueri. Del llibre de signatures pel 50è aniversari de la fundació de l’Orfeó Català. 1941. CEDOC
    Dedicatòria al mestre Lluís Millet signada per Joan Tomàs i Parés amb un fragment musical del Benedictus del Cantate Pueri. Del llibre de signatures pel 50è aniversari de la fundació de l’Orfeó Català. 1941. CEDOC
  • Enterrament de Lluís Millet i Pagès. Joan Tomàs i Joan Llongueres portant el fèretre. Foto: X. Brangulí. 09/12/1941. CEDOC
    Enterrament de Lluís Millet i Pagès. Joan Tomàs i Joan Llongueres portant el fèretre. Foto: X. Brangulí. 09/12/1941. CEDOC
  • TOMÀS I PARÉS, Joan (1966-67). El meu Mestre Millet. Guia Musical n. 20-21. Barcelona. Fons JTP
    TOMÀS I PARÉS, Joan (1966-67). El meu Mestre Millet. Guia Musical n. 20-21. Barcelona. Fons JTP

Lluís Millet, un dels grans referents de la història de la música coral catalana, era director de l’Orfeó Català quan Joan Tomàs va entrar-hi com a cantaire a la secció infantil. Ja el curs anterior, a l’Escola Municipal de Música, havia començat la llarga relació de mestratge, primer, i de col·laboració professional i d’amistat, després, que tindrien. 

Joan Tomàs que considerava Millet com “el gran patriarca del cant coral a Catalunya” va emmirallar-se sempre en la seva figura.

El mestre Millet ben aviat es va adonar de la fam d’aprenentatge d’aquell alumne. Quan el va veure ben preparat, va confiar en les seves capacitats i el va anar acompanyant en el seu camí professional.

El 1919 va nomenar-lo director de la secció de nois de l’Orfeó Català.
Lluís Millet va col·laborar amb Joan Tomàs quan aquest li ho demanava: fent conferències sobre la cançó popular a l’Ateneu Enciclopèdic o a l’Escola Choral de Terrassa, en apadrinaments i benediccions de la senyera de diferents entitats corals, presentacions de concerts, etc. 

A partir de 1922 també van treballar estretament en l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya.

La seva relació es pot constatar a través de la correspondència que s’intercanviaven, tant per motius professionals com personals. Algunes de les cartes entre ambdós mestres es poden trobar al Fons Joan Tomàs i Parés així com, al Centre de documentació de l’Orfeó Català (CEDOC).

El 12 de gener de 1930, en la presentació d’un concert de l’Escola Choral de Terrassa quan Joan Tomàs n’era el seu director, Lluís Millet va dir d’ell:

“Un mestre d’Orfeons no s’improvisa; cal una forta vocació, una pràctica d’anys, un ver temperament i un pregon sentiment i coneixement del que representa aquesta obra musical popular en la nostra terra. En Joan Tomàs reuneix totes aquestes qualitats tan difícils de trobar en una sola persona: ell formà part del chor de nois de l’Orfeó Català fins que la veu li féu el canvi; després continuà cantant en la secció d’homes. I mentrestant anava completant seriosament la seva formació fins esdevenir un músic complet.

“Així en Joan Tomàs ha aconseguit ésser un model de mestre d’Orfeons. Ell, dominant aquest art nobilíssim de la música; ell, vivint sempre en l’amor i en la pràctica de l’art choral; ell, naixent i vivint sempre en el fogar pairal dels nostres orfeons en sent tot l’enamorament, en copsa tot el sentit profund i, per això, és per amor i per vocació que exerceix fa temps el mestratge choral en nostra terra. I si en Joan Tomàs com a artista és complet, com a home és el resultat d’aquesta educació que suament penetra fins al fons de l’ànima dels que exerceixen encisats aquest art pairal, sien com a mestres, sien com a cantaires. El mestre Tomàs té cor i ànima formats en aquest ambient nobilíssim dels orfeons de Catalunya; artísticament n’ha après tots els secrets i humanament l’embolcalla l’aurèola d’aquella gran simpatia que encomana aquesta gran obra choral educadora del nostre poble.” (Revista Musical Catalana. Any XXVII. Maig 1930. Núm. 317)

Quan Millet va morir, el 1941, la Capella de Música de Sant Pacià, que Tomàs dirigia, va canviar el nom per Orfeó Lluís Millet.

Fotografia dedicada de Lluís Millet, febrer de 1936.
Fons JTP

Més personatges:

Menú