Joan Tomàs, Manuel Saurí i Serra del Far d'Empordà, i Lluís M Millet, missió 29, a l’Alt Empordà, 24 de juliol de 1927 per l'OCPC. Arxiu de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya (F-11_026). Departament de Cultura. ©Abadia de Montserrat Josep Jordi Llongueres, Joan Tomàs, Lluís M Millet al Palau de la Música Catalana. Fons JTP Josep Jordi Llongueres, Lluís Maria Millet, Antònia Sancristòfol i Joan Tomàs. Madrid. Abril, 1950. Família J.J. Llongueres, G. Renom, J. Tomàs, J.M. Roma, J. López Esparbé, C. Callao, LL.M. Millet, P. Gómez. Festival Bach i Beethoven. 1 de novembre de 1955. CEDOC Estrena de l’”Stabat Mater” de F. Poulenc. Francis Poulenc, la solista Jacqueline Brumaire, Fèlix Millet, Josep Jordi Llongueres, Lluís M Millet i Joan Tomàs. Palau de la Música Catalana. 8 de novembre de 1958. Foto Frangulí. CEDOC Actuació als jardins de Senya Blanca, IV Festival de Música de s’Agaró, Platja d’Aro. Lluís M Millet, Joan Tomàs i Josep Jordi Llongueres. 25 de juliol de 1959. Foto Frangulí. CEDOC
Fill de Lluís Millet i Pagès, fundador de l’Orfeó Català, Lluís Maria Millet i Millet va entrar de ben petit a la secció infantil de l’Orfeó Català. Allà va conèixer Joan Tomàs, el qual, deu anys més gran que ell, va esdevenir director de la secció infantil quan Lluís Maria tenia 13 anys.
Ambdós músics, que es van fer molt amics -Lluís Maria Millet va arribar a dir d’ell que hi havia trobat un amic incondicional i intel·ligentíssim-, van col·laborar en moltíssimes ocasions tant en l’aventura orfeònica com en la recerca de la cançó popular.
A més de ser tots dos mestres de l’Escola Coral de l’Orfeó Català, quan en Lluís Maria Millet va agafar la direcció de l’Orfeó, va posar Joan Tomàs de sotsdirector al seu costat durant vint anys (del 1946 al 1966), treballant junts tant en assaigs com en sortides, viatges, concerts i activitats musicals diverses.
Igualment, es pot veure la seva complicitat, respecte i estima mútua a la memòria de la missió 29 per l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya a l’Empordà, feta pels dos músics i a la correspondència que des d’aquesta missió escrivien al mestre Lluís Millet.
Quan Joan Tomàs va morir, Lluís Maria Millet va fer palesa la seva estima cap al seu amic en dos articles diferents. En un d’ells deia: “Jo voldria escriure quelcom que fos una mica digne d’ell, artista humil, bondadós, sincer, home bo, apòstol del nostre veritable art coral, recercador incomparable de la nostra cançó popular, amic dels infants; lligat, des de la seva infantesa fins a la mort, a la vida de l’Orfeó Català, que tant i tant li deu. Amic fidel de l’ànima amb qui he compartit tota la meva vida artística: els triomfs i (per què no dir-ho?) les amargors.”
Als següents enllaços podeu veure aquests articles:
- Joan Tomàs i Parés (1896-1967)
- El mestre Joan Tomàs, en el primer aniversari de la seva mort
Tant al Fons Joan Tomàs i Parés com al Centre de documentació de l’Orfeó Català (CEDOC) es conserven centenars de fotografies així com cartes que els dos mestres s’enviaren al llarg de la vida.
Per saber-ne més, podeu escoltar el capítol Joan Tomàs i Lluís Maria Millet del Fes Ta Festa.
