Josep Casals i Cirera, l’Hereu Mill. Missió núm. 19, a la Casa de Caritat de Barcelona, el 27 de juliol de 1926. Arxiu de l'OCPC. ©Abadia de Montserrat Josep Casals Cirera, l’Hereu Mill, i Joan Tomàs. Missió núm. 19 de l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya, a la Casa de Caritat de Barcelona, el 27 de juliol de 1926. Arxiu de l'OCPC (C.056, pàg.05). Departament de Cultura. ©Abadia de Montserrat Conferència sobre L'Hereu Mill, 1958.
Josep Casals, conegut popularment com L’Hereu Mill, era un pagès del Berguedà que, per motius de salut, va haver d’ingressar a la Casa de la Caritat de Barcelona cap al 1924. Es van conèixer el 1926 en aquella institució que Joan Tomàs visitava periòdicament a la recerca de la cançó popular.
El primer dia que el va entrevistar, Tomàs va escriure: “És un home molt agradable, xiroi i al mateix temps humil; sap un sens fi de cançons i les recorda totes molt bé. Afina molt, tant que jo pocs cantaires rurals he trobat que afinessin tant com ell.”
Segons Tomàs, l’Hereu Mill era el cantaire amb més memòria que havia conegut mai i no només cantava les cançons amb totes les seves estrofes sinó que oferia detalls preciosos sobre de qui les havia apreses i en quin context (la sega, l’entorn dels contrabandistes, etc.).
El 1926 l’Hereu Mill va ser entrevistat pel mestre Tomàs en 35 ocasions, en les que li va cantar 218 melodies, que va recollir per a l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya.
A principis dels anys 60, Joan Tomàs, que es va convertir en un gran admirador de Josep Casals, parlava sovint d’ell a les seves conferències. Va escriure dos articles dedicats a la seva figura i també va citar-lo en altres articles més genèrics. En un d’aquests articles, va deixar escrit que si bé era cabdal reconèixer les obres dels grans músics del passat com Brudieu, Flecha o les Cantigues d’Alfons X, El Savi, també era necessari reconèixer la vàlua de cantaires com l’Hereu Mill que, amb la seva memòria prodigiosa, podien transmetre més de 200 cançons als recercadors de la cultura popular.
