El Mestre Joan Tomàs i Parés

Músic, pianista, mestre, compositor, director, folklorista, professor i etnomusicòleg.

Músic, pedagog i escriptor
(Barcelona, 1880-1953)

* Clica sobre la imatge per ampliar-la
  • Aplec a l’Ametlla del Vallès. 1 d’abril de 1951. Foto M. Piguillem. CEDOC
    Aplec a l’Ametlla del Vallès. 1 d’abril de 1951. Foto M. Piguillem. CEDOC
  • Professors de l'Escola Jesuïtes de Sarrià. Família
    Professors de l'Escola Jesuïtes de Sarrià. Família
  • Aplec d’orfeons a l’Ametlla del Vallès. Masia de Can Millet. Joan Llongueres i Badia, Joan Tomàs i Parés, Lluís M Millet i Josep Jordi Llongueres i Galí. 1952. CEDOC
    Aplec d’orfeons a l’Ametlla del Vallès. Masia de Can Millet. Joan Llongueres i Badia, Joan Tomàs i Parés, Lluís M Millet i Josep Jordi Llongueres i Galí. 1952. CEDOC
  • Joan Tomàs a l'enterrament del Mestre Joan Llongueres. 14 d'octubre de 1953. CEDOC
    Joan Tomàs a l'enterrament del Mestre Joan Llongueres. 14 d'octubre de 1953. CEDOC
  • Dedicatòria d'en Joan Llongueres. 1924. Família
    Dedicatòria d'en Joan Llongueres. 1924. Família

Com Joan Tomàs, Joan Llongueres també va ser alumne de Lluís Millet. Es van conèixer a l’Orfeó Català ja des de molt joves, Tomàs encara estudiant.

Van ser companys de feina a l’Orfeó Català i van realitzar junts la seva primera missió de recerca de cançons populars per l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, el 1922.

Les seves semblances en els interessos, gustos i talents els va unir en una gran amistat que els va dur a compartir diverses feines en les que es complementaven. 

Llongueres va fer la primera xerrada de les set audicions que Joan Tomàs va organitzar a l’Ateneu Enciclopèdic Popular. També va fer un parlament, el 1921, en la festa de benedicció de la senyera de l’Orfeó Mossèn Cinto que dirigia Tomàs. Així mateix, va ser Llongueres, fundador i director (1901-1918) de l’Escola Choral de Terrassa qui va recomanar-lo per la continuïtat en aquest càrrec. El mateix Joan Tomàs explica que moltes vegades havia ajudat al mestre Llongueres a preparar les festes (on es cantaven i dansaven les seves cançons), tocant-hi el piano o l’orgue i que així va aprendre molt d’ell.

Joan Tomàs va conèixer, doncs, el mètode Jaques-Dalcroze per l’educació musical dels infants de la mà de Joan Llongueres i des de molt Jove (1910-13). Això li va permetre d’aplicar-lo i incloure’l en la seva pròpia pedagogia i així es reflecteix en la seva música per a infants (algunes en forma de cançons i jocs musicals amb gestos i representacions escèniques) però sobretot en la seva metodologia i didàctica en l’ensenyament musical.

El 1922 Tomàs va ser nomenat professor d’educació musical a les Escoles de l’Ajuntament de Barcelona sota la direcció de Joan Llongueres. També van seguir compartint feines a l’Acadèmia de Música de Barcelona (1928-1936), a l’Institut Català de Rítmica i Plàstica (fundat per Llongueres), a l’Escola Blanquerna; així com a les trobades i festes de la Germanor d’Orfeons de Catalunya, entre altres.

A Joan Tomàs i Parés (1896-1967) Guia Musical 1967-68 Lluís M. Millet diu, del mestre Tomàs: “Maldà extraordinàriament, junt amb el mestre Joan Llongueres, per aconseguir l’obligatorietat de l’ensenyança musical a les escoles.”

Al Fons de Joan Llongueres i Badia de la Biblioteca de Catalunya hi ha díptics, desplegables i programes en els que podem veure actuacions o classes que feien junts, per exemple:

– Alumnes de l’Escola i de Joan Llongueres i Joan Tomàs. Escola del Mar, Barcelona. 15 de març de 1923. Sessió consagrada a Joan Sebastià Bach.

– Centre Social de Betlem. Barcelona, 21 de març de 1926. Els cants de la passió: exhortació poemàtica / La dirà son autor Mtre. Joan Llongueres… Amb la valuosa cooperació de Pilar Llongueres i Ramon Crespo, dirigit pel Mtre. Joan Tomàs i Parés.
– Institut Català de Rítmica i Plàstica, direcció Joan Llongueres. Joan Tomàs, orgue; Joan Llongueres, piano. Palau de la Música Catalana. 6 de gener de 1933. Festes, Cançons, Rondes i Jocs d’infants. 

També hi ha la partitura de Joan Tomàs dedicada a Joan Llongueres següent: 

– Tomàs, Joan. Goigs de Sant Jaume de la Mata. – Barcelona, Sant Joan de 1939. Partitura ms., 2 f.; 26,4 cm. Per a veu i piano. – Hològrafa, signada. – Tinta negra. – Amb dedicatòria a Joan Llongueres. 

Així com correspondència entre els dos mestres des del 1926 i fins el 1951.

Més personatges:

Menú