El Mestre Joan Tomàs i Parés

Músic, pianista, mestre, compositor, director, folklorista, professor i etnomusicòleg.

Compositor i musicòleg
(Barcelona, 1878-1945)

* Clica sobre la imatge per ampliar-la
  • Primer enregistrament fonogràfic de l'Orfeó Català, 1915, a l'estudi de
    Primer enregistrament fonogràfic de l'Orfeó Català, 1915, a l'estudi de "La voz de su amo". Joan Tomàs, el segon a l'esquerra de Francesc Pujol. CEDOC

Francesc Pujol, home polifacètic de gran dinamisme, va entrar com a cantaire a l’Orfeó Català el 1897. La seva carrera com a músic va estar sempre vinculada a l’Orfeó Català, on va exercir de mestre de la secció infantil, subdirector i finalment director (1941-1945). Pujol també va ser bibliotecari i arxiver de l’Orfeó Català així com el gestor directorial de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya.

Quan el 1908, Joan Tomàs va entrar a la secció infantil de l’Orfeó, el seu director n’era Francesc Pujol. Tomàs sempre va considerar Pujol com un dels seus grans mestres, juntament amb Lluís Millet i Pagès i Joan Llongueres i Badia. Al seu costat va créixer com a músic: primer com a deixeble, després com a company i amic en diferents tasques vinculades a la direcció d’orfeons i a la recerca de la cançó popular.

Tomàs va succeir Pujol en la direcció de la secció infantil i en la sotsdirecció de l’Orfeó Català. També com a cap de la Secció Folklòrica Musical de l’Institut Espanyol de Musicologia.

Tant al Fons Joan Tomàs i Parés com al Centre de documentació de l’Orfeó Català (CEDOC) es conserven cartes que els dos mestres s’enviaren al llarg de la vida, especialment en el context de les recerques de l’Obra del Cançoner Popular, així com fotografies dels concerts i viatges de l’Orfeó Català.

En aquest enllaç d’una carta de Joan Tomàs a Francesc Pujol, des de Lleida, el 28 d’agost de 1930, es pot llegir com el mestre Tomàs li demana al mestre Pujol que sigui el padrí de la benedicció de la senyera de l’Orfeó L’Avenç d’Esplugues de Llobregat, en representació de Lluís Millet que no hi pot ser.

Aquí podem llegir una altra carta que Joan Tomàs li escriu el 13 de febrer de 1931.

I en aquesta altra carta del 15 d’agost de 1931 veiem com li parla de la missió al Pla del Llobregat l’agost i setembre de 1931. 

Joan Tomàs va fer palès tota la vida la seva estima cap al seu mestre i amic. 

El 1955 va glossar l’efecte que li va fer la seva primera trobada en una conferència titulada: “Records d’infantesa relacionats amb el mestre Francesc Pujol”. 

El 1967 Tomàs també va preparar una conferència -que no va poder impartir per motius de salut- sobre la tasca de Francesc Pujol com a director de l’Orfeó Català titulada “Francesc Pujol i Pons: segon director de l’Orfeó Català” de la qual Lluís M. Millet a la Guia Musical 1968/69, va dir: “L’últim acte de servei que, abans de morir, féu el mestre Tomàs a l’Orfeó Català, fou la conferència magnífica que sobre la personalitat del mestre Pujol escriví en el seu llit de dolor amb motiu del 75è aniversari de l’entitat, i que jo vaig tenir l’honor de llegir: Estudi complet, sobretot viscut, de la personalitat del nostre segon director, que estic segur que més serà apreciat com més temps transcorri.” 

A la terrassa de l’Hotel Nervión, Sevilla. Joan Tomàs, Joan Salvat, Francesc Pujol i Lluís Millet.
1930.
CEDOC
Eduard Toldrà, Joaquim Zamacois i Joan Tomàs acompanyant el seguici funerari Francesc Pujol, 1945.
CEDOC

Més personatges:

Menú