Ressenya del nomenament publicada a La Vanguardia. 1915 Programa en el que Joan Tomàs és director del Chor Infantil Mossèn Cinto i de la seva secció de rítmica. 1916. Fons JTP Concert amb el Chor Infantil Mossèn Cinto dirigits i acompanyats al piano per Joan Tomàs, l'harmonitzador de les mateixes cançons. 1919. Família Joan Tomàs i Joan Llongueres davant l’Abadia de Montserrat, el dia de la benedicció de la senyera de l'Orfeó Mossèn Cinto. 1921. Autor: Norbert Bilbeny. CEDOC Targeta de Joan Tomàs i Parés com a Director de l’Orfeó Mossèn Cinto i professor de l’Orfeó Català. 25 de juny de 1921. CEDOC Nota de Joan Tomàs al mestre Pujol. 1922? CEDOC Concert de l'Orfeó Mossèn Cinto dirigit per Joan Tomàs, 1922. Família
El 1915, amb 19 anys, va ser nomenat director del Chor Infantil Mossèn Cinto. En ell hi va crear una secció de rítmica amb el mètode Jacques Dalcroze.
El Chor va participar en diferents actes en record del poeta Verdaguer diversos anys.
Aquí podem veure un programa del 14 de maig de 1916 al Palau de la Música Catalana, en el que Joan Tomàs és director del Chor i de la seva secció de rítmica, a més de pianista i compositor de quatre de les cançons. En aquest festival a favor de l’Escola Catalana Mossèn Cinto (de la que n’era professor nomenat també des de 1915) el Chor Infantil hi actua en les tres parts. En la primera interpreta un extens repertori de cançons. En la segona, acompanya les danses populars catalanes ballades per l’Esbart Català de Dansaires dirigit per Aureli Capmany. En la tercera part, la secció de rítmica del Chor escenifica cançons amb gestos i moviments, amb el sistema Jacques Dalcroze.
Quatre anys després, el Chor va esdevenir Orfeó Mossèn Cinto el qual va fer nombrosos concerts a Barcelona i rodalies, com a Sant Cugat del Vallès, Castellar del Vallès o el Prat de Llobregat.
Va participar en cantades de la Diada Nacional de Catalunya en homenatge a Rafel Casanovas (1921) o de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana (1916, 1920, 1923…).
L’any 1921 l’Orfeó Mossèn Cinto va celebrar la benedicció de la senyera a Montserrat amb Joan Llongueres substituint a Lluís Millet com a padrí.
Poc després, en un concert al Palau de la Música, el mestre Millet va assegurar que aquell cor era un plançó de l’Orfeó Català i que el mestre Tomàs “és cantaire nostre des de petit; de noi formà part del nostre estol i pel seu esperit progressiu, pel seu anhel de perfecció, s’ha guanyat l’haver pujat a ésser company de mestratge dels homes als quals tenim encomanada la tasca artística de l’Orfeó Català”.
Feia dos anys que havia estat nomenat director de la secció de nois i aquell mateix any 1921 havia obtingut el càrrec de professor de l’Escola Coral de l’Orfeó Català.
El mestre Enric Morera va dedicar la seva obra “Estiuenca” a l’Orfeó Mossèn Cinto.
L’any 1922 es va agermanar amb l’Orfeó Gracienc.
El mestre Tomàs sovint va interpretar amb l’Orfeó Mossèn Cinto moltes de les cançons populars dels seus primers reculls fets des de l’Esbart Folklòric de l’Ateneu Enciclopèdic Popular.