Joan Tomàs i Parés nomenat director del Centre Social de Betlem i Enric Gibert Camins, sotsdirector. La Vanguardia, febrer 1925 La Vanguardia, 26 de març de 1925. Inici de les classes i assaigs del curs 1925-26, a càrrec del mestre Tomàs, al Centre Social de Betlem. La Vanguardia, setembre 1925 La Vanguardia, 20 de març de 1926.
El 1925 Joan Tomàs va entrar a dirigir l’Orfeó Centre Social de Betlem.
La secció de senyoretes d’aquest orfeó cantava en les sessions quaresmals que se celebraven en el Centre Social de Betlem. Aquestes sessions consistien en diferents conferències després de les quals l’Orfeó hi feia concerts amb obres de Pérez Moya, Frank, Millet, Dalcroze… A vegades s’acompanyaven amb solistes com la soprano Pilar Llongueres i el baríton Ramon Crespo.
El 1926, en la cuarta sessió de quaresma, Joan Llongueres va fer la conferència “Els cants de la Passió” amb il·lustracions musicals fetes per l’Orfeó del Centre Social de Betlem dirigit per Joan Tomàs.
Aquest mateix any, l’orfeó va estrenar l’obra “La neu que pel camí hi ha”, amb lletra de Josep Maria Folch i Torres i música de Joan Tomàs, al Teatre Tívoli de Barcelona, que va obtenir una bona crítica:
“Després s’estrenà la rondalla nadalenca en un acte i quatre quadros, La neu que pel camí hi ha, escrita expressament per a la festa, del conegut autor Josep Maria Folch i Torres, i amb música del mestre Joan Tomàs, professor de l’Orfeó Català i director de l’Orfeó del Centre de Betlem.
L’obra obtingué un franc èxit, car el seu argument és planer i d’ambient apropiat a la diada, a la vegada que enclou una noblesa de sentiments i moralitat.
Fou curosament interpretada per les actrius del Romea, senyores Maria Morera i Pepeta Fornés, per l’actor del mateix teatre senyor Martí i a més a més pels infants de l’esmentat Centre Concepció Grau, Lluís Vinyoles i Salvador Pi, tots els quals digueren el seu paper amb veritable entonació.
Diguem, ara, que la partitura del mestre Tomàs és ben estimable. Escau perfectament a la índole de l'obreta, i en utilitzar alguns temes de les nostres nadales populars, el jove compositor ho ha fet amb innegable encert, i tots els números causen l'efecte desitjat. El preludi i l'intermedi orquestral que precedeix un dels quadros constitueixen dues pàgines saboroses que demostren en el seu autor un temperament musical dels més ardits digne d'encoratjar-se.
En acabar-se l’obra, el mestre Tomàs, que dirigí l’orquestra, i l’autor de la lletra En Folch i Torres, juntament amb els petits artistes, reberen del públic una manifestació força entusiasta.”
(Revista Musical Catalana. Any XXIII. Gener-Febrer 1926. Núms. 265-266)
