L'Orfeó Català i el Mestre Albert Schweitzer després de les audicions de la Missa en Si menor de J.S.Bach, 1911. Joan Tomàs, l'últim nen de la dreta darrera d'un altre que va vestit més clar, al costat de la columna. CEDOC Lluís Millet amb un grup d’alumnes. Darrera dret, a la dreta, Joan Tomàs. 1912/13. Autor: A.F.Imperio. CEDOC Viatge a París i Londres com a cantaire, el 1914. Família Primer enregistrament fonogràfic de l'Orfeó Català, 1915, a l'estudi de "La voz de su amo". Joan Tomàs, el segon a l'esquerra de Francesc Pujol. CEDOC L’Orfeó Català a Sallent. Joan Tomàs davant a la dreta assegut amb els nens. 14 de maig de 1922. Foto Enric Homs. CEDOC Sortida de la basílica de Sant Joan del Laterà. Orfeó Català a Roma. 1925. CEDOC Els directors de la Germanor d’Orfeons. Festival d’Orfeons de Catalunya celebrat a l’estadi de Montjuïc en el marc de l’Exposició Universal. Lluís Millet, Joan Salvat, Joan Llongueres i Joan Tomàs. 13 de juliol de 1930. Foto Jaime Ribera Llopis. CEDOC Festival d’Orfeons de Catalunya celebrat a l’estadi de Montjuïc en el marc de l’Exposició Universal. Joan Tomàs a la dreta. 13 de juliol de 1930. CEDOC Nota de Joan Tomàs a Francesc Pujol. 1932? CEDOC Excursió d’esbarjo de l’Orfeó Català a Montserrat per tal de celebrar l’èxit del Festival Bach. Joan Tomàs dret, a la dreta. 30 de juny de 1935. Foto M. Piguillem. CEDOC Carta de Joan Tomàs a Joaquim Cabot i Rovira, com a agraïment per la seva felicitació pel càrrec de sotsdirector de l’Orfeó Català. 27 de gener de 1947. Barcelona. CEDOC Retall del diari El Correo Catalan, referent al concert de l’Oratori Elias de Mendelssohn, celebrat el 2 d’abril de 1949 al Palau de la Música Catalana. CEDOC L’Orfeó Català a Madrid, abril de 1950, amb Joan Tomàs i Lluís M. Millet. Foto ARACIL. CEDOC Josep Jordi Llongueres, Lluís Maria Millet, Antònia Sancristòfol i Joan Tomàs. Madrid. Abril, 1950. Família L’Orfeó Català a Vilanova i la Geltrú. Lluís M Millet, Joan Tomàs i Josep Jordi Llongueres. 29 de novembre de 1953. Foto Luis Ferret. CEDOC J.J. Llongueres, G. Renom, J. Tomàs, J.M. Roma, J. López Esparbé, C. Callao, LL.M. Millet, P. Gómez. Festival Bach i Beethoven. 1 de novembre de 1955. CEDOC Cartell del concert de la “Passió segons Sant Mateu” de J.S.Bach. 23 de febrer i 2 de març al Palau de la Música Catalana. 1958. CEDOC Programa del concerts de la “Passió segons Sant Mateu” de J.S.Bach al Palau de la Música Catalana. 1958. CEDOC Portada del disc de la Passió segons St. Mateu de J.S.Bach, amb cent veus infantils. Joan Tomàs sostdirector de l'Orfeó i director de la secció infantil. 1958 Cantaires dels Cors Infantils de l'Orfeó Català al Concert de la Passió segons St. Mateu de J.S.Bach, 1958. Joan Tomàs dret a la dreta. CEDOC Audició de la “Passió segons Sant Mateu” de J.S.Bach, 50è aniversari del Palau de la Música Catalana, Ll.M.Millet i Joan Tomàs. 2 de març de 1958. Foto Postius. CEDOC Estrena de l’”Stabat Mater” de F. Poulenc. Francis Poulenc, la solista Jacqueline Brumaire, Fèlix Millet, Josep Jordi Llongueres, Lluís M Millet i Joan Tomàs. Palau de la Música Catalana. 8 de novembre de 1958. Foto Frangulí. CEDOC Estrena de l’”Stabat Mater” de F. Poulenc. Palau de la Música Catalana. 8 de novembre de 1958. Foto Positius. CEDOC Estrena de l’”Stabat Mater” de F. Poulenc. Francis Poulenc, la solista Jacqueline Brumaire, Lluís M Millet i Joan Tomàs. Palau de la Música Catalana. 8 de novembre de 1958. Foto Positius. CEDOC Estrena de l’”Stabat Mater” de F. Poulenc. Francis Poulenc, Josep Roch i Llorenç (consogre del Mestre Joan Tomàs), Salvador Dalí i Gala, al Palau de la Música Catalana. 8 de novembre de 1958. Foto Positius. Família Estrena de l’”Stabat Mater” de F. Poulenc. Francis Poulenc, Josep Roch i Llorenç (consogre del Mestre Joan Tomàs), Salvador Dalí i Gala, al Palau de la Música Catalana. 8 de novembre de 1958. Foto Brangulí. Família Assaig de l’Orfeó Català en presència de directius i jugadors del F.C. Barcelona. Lluís M. Millet, dirigint. Joan Tomàs, harmònium. 23 de febrer de 1959. Foto Frangulí. CEDOC Sopar de cloenda del Cicle commemoratiu del 50è aniversari del Palau de la Música Catalana. Entrada dels mestres i cantaires amb la senyera, Ll.M.Millet, Joan Tomàs i J.J. Llongueres. 18 de març de 1959. Foto Brangulí. CEDOC Sopar d’homenatge als mestres i cantaires de l’Orfeó Català pel cinquantenari del Palau de la Música Catalana. Fèlix Millet, Lluís M Millet, Joan Tomàs i Antonia Sancristófol. 18 de març de 1959. Foto: Postius. CEDOC Actuació als jardins de Senya Blanca, IV Festival de Música de s’Agaró, Platja d’Aro. Lluís M Millet, Joan Tomàs i Josep Jordi Llongueres. 25 de juliol de 1959. Foto Frangulí. CEDOC Inauguració del monument al mestre Lluís Millet a Montserrat. Joan Tomàs, J.J.Llongueres, Lluís Maria Millet i Fèlix Millet. 28 d'octubre de 1962. Foto Ramírez. CEDOC Missa solemnis de Beethoven. Mestres J.J.Llongueres, Ll.M.Millet i J.Tomàs. 1962. CEDOC Programa del concert de l’Orfeó Català, a Sant Feliu de Guixols, el 29 de setembre de 1963. Joan Tomàs sotsdirector. Fons JTP Programa del concert de l’Orfeó Català, al Saló del Tinell de Barcelona, el 2 de febrer de 1964. Joan Tomàs sotsdirector. Fons JTP Cartell del concert Missa de Rèquiem de Giuseppe Verdi al Palau de la Música Catalana. 13 de març de 1964. CEDOC Missa de Rèquiem de Giuseppe Verdi. Joan Tomàs al costat de Lluís M Millet, saludant a l’escenari del Palau de la Música Catalana. 13 de març de 1964. Foto J. Capdevila. CEDOC
Joan Tomàs va entrar a l’Orfeó Català amb 11 anys, el febrer de 1908, en una època esplendorosa per al món coral en general i pletòrica per l’Orfeó amb el Palau de la Música recent inaugurat. Va formar part d’aquesta realitat: l’11 de març de 1908 va cantar el Magnificat de Bach; el 15 de maig va presenciar al Palau l’Orquestra Filarmònica de Berlin sota la batuta de Richard Strauss; i l’octubre Pau Casals que hi va fer el seu primer concert.
El 1912, amb setze anys, va ascendir al cor d’adults que el 1913 va participar al Festival Wagner. L’any següent, com a cantaire, va viatjar a París i Londres. El 1915 va cantar als primers enregistraments discogràfics de la institució, una primícia a l’època; i el 1917 va tenir lloc el multitudinari homenatge ciutadà a l’Orfeó.
El 1919 Lluís Millet el va nomenar director de la secció de nois i un any més tard va entrar, per unanimitat, com a professor de l'escola coral. La seva entrada com a mestre li va obrir altres portes en l’activitat professional; en molts programes d’aquella època, quan feia alguna xerrada o concert se’l presentava com a mestre de l’Orfeó Català.
Incorporat, doncs, a l’equip de directors i mestres de l’Orfeó, Joan Tomàs va viure la primera audició pública a l’estat espanyol de la Passió segons Sant Mateu de J.S.Bach amb la participació del reconegut organista alemany Albert Schweitzer. El 1923 Pau Casals i l’Orfeó Català van oferir una versió memorable de la Novena simfonia de Beethoven i van obtenir un nou èxit a Montpeller en la commemoració del 715 aniversari de Jaume I.
El 1925 el mestre Tomàs va participar a uns concerts a Roma que van tenir tant d’èxit que la dictadura de Primo de Rivera va ordenar la clausura de l’Orfeó durant quasi quatre mesos.
El 1926 l’Orfeó va cantar en l’emissió inaugural de Ràdio Barcelona, en la que Joan Tomàs va fer audicions amb diferents cors durant una llarga època. Un any després va interpretar la Missa solemnis de Beethoven i el 1930 l’Orfeó va fer diversos concerts a València i Sevilla amb gran èxit de públic.
Durant tots aquests anys i en tots aquests assajos, sortides, viatges, concerts… Joan Tomàs va treballar al costat de Lluís Millet, Francesc Pujol, Joan Llongueres i Joan Salvat.
Després de la Guerra Civil, en pocs anys de diferència, van morir els grans mestres Lluís Millet i Francesc Pujol.
El 1946 l’Orfeó Català va reprendre les seves activitats. Lluís Maria Millet com a director va nomenar Joan Tomàs sotsdirector juntament amb Josep Jordi Llongueres. Amb aquest càrrec, que va tenir fins la seva mort, van realitzar els següents concerts memorables: el Rèquiem de Mozart (el 18 de maig de 1946); l’Oratori Elias de Mendelssohn (el 2 d’abril de 1949); la Gran Missa en Si m de J.S.Bach (1951); Les Estacions, de F.J.Haydn (1952); el Requiem de G.Fauré (1953); el Festival Bach i Beethoven (1955); la Passió segons Sant Mateu de J.S.Bach, els dies 23 i 27 de febrer i 2 de març de 1958, amb motiu del 50è aniversari del Palau de la Música Catalana, de la qual en van fer un enregistrament. El mateix any també l’Stabat Mater de F.Poulenc, amb la presència del mateix autor; la gira de l’estrena a Europa d’El Pessebre de Pau Casals (Roma, Toulouse, Asís i Florència, el 1962); la Misa Solemnis de L.V.Beethoven (1963); i el Rèquiem de G.Verdi (que va significar el concert número 1000 de l’Orfeó, el 1964).
En aquests enllaços podeu veure tres programes de concerts en els que Joan Tomàs era sostdirector de l’Orfeó Català. En podeu consultar molts més tant al seu Fons documental com al CEDOC.
- Stabat Mater de F. Poulenc, 18 de novembre de 1958
- Stabat Mater de F. Poulenc, 9 d’abril de 1960
- Concert de l’Orfeó Català, a Granollers, el 6 de maig de 1967. Joan Tomàs sotsdirector i compositor.
Moltes de les composicions de Joan Tomàs van ser cantades al Palau de la Música per les diferents seccions de l’Orfeó Català, amb grans ovacions. Algunes van ser enregistrades.
Per saber-ne més podeu visitar l’exposició virtual Joan Tomàs, una vida a l’Orfeó Català del CEDOC i escoltar el capítol Joan Tomàs, mestre a l’Orfeó Català del Fes Ta Festa, així com el capítol Joan Tomàs, sots-director de l’Orfeó Català.