El mes d’abril de 1928, per recomanació explícita del mestre Joan Llongueres, Joan Tomàs va entrar a dirigir l’Escola Choral de Terrassa, en substitució del mestre Pecanins. Un poc més tard fou nomenat també director de la Capella de Música de Sant Pere de la mateixa ciutat, “retornant els ànims i els èxits a ambdues institucions” segons va deixar escrit Baltasar Ragón, secretari de l’Escola Choral, l’any 1931.
Joan Tomàs va implicar-se de ple en l’Escola Choral. Hi va crear una secció infantil, va dotar-la de repertori d’envergadura (Nicolau, Pedrell, Rimsky-Korsakow, Schubert, Grell, Eccard, Knorr, Muffat…) així com de moltíssimes cançons populars catalanes i d’arreu del món. La va portar per Catalunya participant en nombrosos concerts més enllà de Terrassa: Les Fonts, Esplugues, Rubí, Palamós, Manresa, Barcelona (amb diversos concerts al Palau de la Música) i en vàries audicions a Ràdio Barcelona.
Els diaris de l’època, tant la premsa local com la premsa musical, van destacar en nombroses ocasions les activitats musicals de l’Escola Choral sota la seva direcció i van arribar a definir-la com un dels “primers orfeons catalans”. Vegem-ho a les següents cites:
“El concert, del començ a la fi, fou un èxit indiscutible que refermà el prestigi de l’Escola Choral (…). El mestre Joan Tomàs i els cantaires tots, reberen una gran ovació en acabar la seva acurada i ben lloable tasca que acompliren amb encert i amb amor. L’Escola Choral, sota el guiatge del seu intel·ligent mestre-director i d’una ben disposada Junta Directiva i a l’empar d’un bon nombre de decidits i constants socis protectors continua la seva ruta gloriosa i creiem que amb l’esforç de tots tornarà a conquerir alts llorers per a la seva ja històrica senyera i per a la ciutat que s’honora estatjant-la i secundant-la.” (Revista Musical Catalana, núm. 304, Any XXVI, abril de 1929).
Al concert de L’Escola Choral de Terrassa sota la direcció del mestre Tomàs, del dia 12 de gener de 1930 al Teatre Principal d’aquesta ciutat, el mestre Lluís Millet va presentar el programa parlant del seu director amb aquestes paraules:
“Un mestre d’Orfeons no s’improvisa; cal una forta vocació, una pràctica d’anys, un ver temperament i un pregon sentiment i coneixement del que representa aquesta obra musical popular en la nostra terra. En Joan Tomàs reuneix totes aquestes qualitats tan difícils de trobar en una sola persona: ell formà part del chor de nois de l’Orfeó Català fins que la veu li féu el canvi; després continuà cantant en la secció d’homes. I mentrestant anava completant seriosament la seva formació musical fins esdevenir un músic complert.
“Així en Joan Tomàs ha aconseguit ésser un model de mestre d’Orfeons. Ell, dominant aquest art nobilíssim de la música; ell, vivint sempre en l’amor i en la pràctica de l’art choral; ell, nasquent i revivint sempre en el fogar pairal dels nostres orfeons, que sent tot l’enamorament, en copsa tot el seu sentit profond i per això és per amor i per vocació que exerceix fa temps el mestratge choral en nostra terra. I si en Joan Tomàs com a artista és complet, com a home és el resultat d’aquesta educació que suaument penetra fins al fons de l’ànima dels que exerceixen encisats aquest art pairal sia com a mestres sia com a cantaires. El mestre Tomàs té cor i ànima formats en aquest ambient nobilíssim dels orfeons de Catalunya; artísticament n’ha après tots els secrets i humanament l’embolcalla l’aureola d’aquella gran simpatia que encomana aquesta gran obra moral educadora del nostre poble.”
“La competència de Joan Tomàs en el difícil art choral, conjuntament amb l’esforç i la perseverança dels choristes, ha produït un resultat magnífic. Els qui assitiren al concert que ressenyem –públic nombrós que emplenava la sala de concerts de l’Escola Choral- varen demostrar amb llurs aplaudiments la satisfacció que els produïa l’execució de l’interessant programa de bella música popular excel·lentment interpretada. Tres qualitats essencials brillen en les execucions de l’Escola Choral: justesa d’afinació, precisió rítmica i puresa d’estil. Joan Tomàs té un notable temperament de director format a l’escola de l’Orfeó Català del qual és col·laborador intel·ligent i fervorós. Aquesta filiació tan honorable és ben visible i això significa que En Tomàs ha sabut assimilar la manera i l’estil de l’Orfeó Català. És el més gran elogi que podem fer del director de l’Escola Choral de Terrassa.” (Revista Musical Catalana, núm. 336, Any XXVIII, desembre de 1931)
“Si bé és veritat que el mestre Tomàs ve a complir una missió com a mestre, també és veritat, i cal dir-ho alt, que al seu comès no solament hi posa tot allò que s’anomena la tècnica, sinó l’esforç personal més entusiasta i tot allò que ell tant subtilment posseeix, per això avui aquesta històrica Escola Choral es troba en un grau de perfeccionament musical remarcable que fa que sigui considerada per propis i estranys com una de les entitats orfeòniques de més puixança de la terra catalana.” (Matisant. Portaveu mensual de l’Escola Choral, núm. 3, Any I, Terrassa, Juny de 1932)
Un dels èxits més notables de l’entitat durant la seva direcció va arribar el 1933 amb l’organització del VII Aplec Comarcal dels Orfeons, ja que el Consell Permanent de la Germanor dels Orfeons de Catalunya va atorgar per unanimitat la seva celebració a la candidatura presentada per Joan Tomàs. L’Aplec va tenir lloc el diumenge 22 d’octubre amb la participació de set-centes persones pertanyents a sis orfeons vallesans: l’Orfeó Caldenc (Caldes de Montbui), l’Orfeó Castellarenc (Castellar del Vallès), l’Orfeó Montserrat (Olesa de Montserrat), l’Orfeó Granollerí (Granollers), l’Orfeó de Sabadell (Sabadell) i l’Escola Choral (Terrassa).
Joan Tomàs, com feia en altres corals, amb l’Escola Choral també va interpretar les cançons populars que ell mateix, amb altres recol·lectors, havia recollit per a l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya.
Aquí podeu veure el programa i documentació del VII Concurs d’Aplecs Comarcals i Aplec Comarcal d’Orfeons del Vallès, el 22 d’octubre de 1933 (Fons de la Germanor dels Orfeons de Catalunya, CEDOC).
“En finalitzar la segona part, el senyor Joaquim Cabot, president de l’Orfeó Català, i el mestre Millet, director del mateix Orfeó, feren ofrena al mestre Tomàs, en nom d’aquesta entitat, d’una bella llaçada per a la Senyera terrassenca, gest que el públic subratllà amb vius aplaudiments que redoblà en abraçar-se els mestres Millet i Tomàs”. (…) L’Escola Choral cantà amb una molt notable fusió i excel·lent equilibri de les veus. Aquestes són emeses amb facilitat i sense esforç. Aquesta naturalitat en l’emissió, junt amb la justesa d’afinació, mostren la tasca preada del mestre Tomàs i dels seus fidels seguidors. Cridà poderosament l’atenció la bella qualitat de la veu de tenors (corda que sol ésser un dels punts flacs de molts orfeons). Oi més, l’estil és també just i expressiu, sense, però, cap afectació. Totes aquestes qualitats fan de l’Escola Choral un dels primers orfeons catalans.” (Revista Musical Catalana, núm. 352, Any XXX, abril de 1933)
Joan Tomàs va ser el darrer director d’aquesta entitat, que va desaparèixer per sempre més amb l’esclat de la Guerra Civil, com tantes altres.
