Mestre d’Orfeons

Joan Tomàs dirigint una emissió en directe a Ràdio Barcelona els anys quaranta. Família Tomàs Joan Tomàs dirigint, Salvador Puga a l'harmònium. Família Tomàs Joan Tomàs dirigint, Salvador Puga a l'harmònium. Família Tomàs Retall del diari “El Correo Catalan” referent al concert de l’Orfeó Català per Cap d’Any de 1949. CEDOC Retall de premsa on es pot apreciar l'èxit de l'obra Fum, fum de Joan Tomàs i Parés. 1949. CEDOC Representants dels orfeons assistents a l’Aplec de l’Ametlla del Vallès. Masia de Can Millet. Joan Llongueres i Badia, Joan Tomàs i Parés, Lluís M Millet, Josep Jordi Llongueres i Galí, Fèlix Millet i Maristany. 1952. Foto Postius. CEDOC. Joan Tomàs dirigint al Palau de la Música Catalana. Fons JTP
El mestre Joan Tomàs va ser el director de diferents cors, orfeons i capelles -tant cors mixtes, com corals infantils, cors d’homes, seccions de senyoretes, corals escolars…- i en diferents indrets de Catalunya.
Per ell, la veu era l’instrument més complet i versàtil, i la unió de les diferents veus en una coral creaven un efecte meravellós tant per a l’ànima del cantaire com per a la del públic.
Cantaire ell mateix des dels 11 anys i format entre els mestres de l’Orfeó Català -del qual arribaria a ser sotsdirector-, va començar a dirigir als dinou anys el Chor Infantil Mossèn Cinto. Des d’aleshores no va abandonar la batuta fins el dia de la seva jubilació, dinamitzant les corals on treballava, organitzant centenars de concerts així com activitats de coordinació del cant coral a Catalunya (com la direcció de la VII Germanor dels Orfeons de Catalunya, l’any 1933; la direcció de l’Oficina Tècnica dels Cors i Orfeons de Catalunya, el 1947; o la participació, l’any 1960, en la creació del Secretariat dels Orfeons de Catalunya).
L’any 1930, quan Joan Tomàs tenia trenta-quatre anys, Lluís Millet va arribar a dir d’ell que havia esdevingut un “model de mestre d’Orfeons” (Revista Musical Catalana. Any XXVII. Maig 1930. Núm. 317):
“Un mestre d’Orfeons no s’improvisa; cal una forta vocació, una pràctica d’anys, un ver temperament i un pregon sentiment i coneixement del que representa aquesta obra musical popular en la nostra terra. En Joan Tomàs reuneix totes aquestes qualitats tan difícils de trobar en una sola persona: ell formà part del chor de nois de l’Orfeó Català fins que la veu li féu el canvi; després continuà cantant en la secció d’homes. I mentrestant anava completant seriosament la seva formació fins esdevenir un músic complet.
“Així en Joan Tomàs ha aconseguit ésser un model de mestre d’Orfeons. Ell, dominant aquest art nobilíssim de la música; ell, vivint sempre en l’amor i en la pràctica de l’art choral; ell, naixent i vivint sempre en el fogar pairal dels nostres orfeons en sent tot l’enamorament, en copsa tot el sentit profund i, per això, és per amor i per vocació que exerceix fa temps el mestratge choral en nostra terra. I si en Joan Tomàs com a artista és complet, com a home és el resultat d’aquesta educació que suament penetra fins al fons de l’ànima dels que exerceixen encisats aquest art pairal, sien com a mestres, sien com a cantaires. El mestre Tomàs té cor i ànima formats en aquest ambient nobilíssim dels orfeons de Catalunya; artísticament n’ha après tots els secrets i humanament l’embolcalla l’aurèola d’aquella gran simpatia que encomana aquesta gran obra choral educadora del nostre poble.”

Els orfeons: