El Mestre Joan Tomàs i Parés

Músic, pianista, mestre, compositor, director, folklorista, professor i etnomusicòleg.

* Clica sobre la imatge per ampliar-la
  • Joan Tomàs i Parés. Fons JTP.
    Joan Tomàs i Parés. Fons JTP.
  • Joan Tomàs, la primera comunió. Família.
    Joan Tomàs, la primera comunió. Família.
  • Retall de premsa amb les notes del primer curs que Joan Tomàs va fer a l'escola coral de l'Orfeó Català, La Vanguardia 1908
    Retall de premsa amb les notes del primer curs que Joan Tomàs va fer a l'escola coral de l'Orfeó Català, La Vanguardia 1908
  • L'Orfeó Català i el Mestre Albert Schweitzer després de les audicions de la Missa en Si menor de J.S.Bach, 1911. Joan Tomàs, l'últim nen de la dreta darrera d'un altre que va vestit més clar, al costat de la columna. CEDOC
    L'Orfeó Català i el Mestre Albert Schweitzer després de les audicions de la Missa en Si menor de J.S.Bach, 1911. Joan Tomàs, l'últim nen de la dreta darrera d'un altre que va vestit més clar, al costat de la columna. CEDOC
  • Lluís Millet amb un grup d’alumnes. Darrera dret, a la dreta, Joan Tomàs. 1912/13. Autor: A.F.Imperio. CEDOC
    Lluís Millet amb un grup d’alumnes. Darrera dret, a la dreta, Joan Tomàs. 1912/13. Autor: A.F.Imperio. CEDOC
  • Joan Tomàs de viatge. Fons JTP.
    Joan Tomàs de viatge. Fons JTP.
  • Benet Tomàs i Veciana, pare de Joan Tomàs. Família.
    Benet Tomàs i Veciana, pare de Joan Tomàs. Família.
  • Rosa Parés i Rovira, mare de Joan Tomàs, i Antoni Tomàs i Bonell, segon fill del mestre Tomàs. Principis anys 30. Família.
    Rosa Parés i Rovira, mare de Joan Tomàs, i Antoni Tomàs i Bonell, segon fill del mestre Tomàs. Principis anys 30. Família.
  • Joan Tomàs amb la seva muller Trinitat Bonell. Família.
    Joan Tomàs amb la seva muller Trinitat Bonell. Família.
  • Joan Tomàs i Trinitat Bonell, la seva muller. Família.
    Joan Tomàs i Trinitat Bonell, la seva muller. Família.
  • Trinitat Bonell i Joan Tomàs. Família.
    Trinitat Bonell i Joan Tomàs. Família.
  • Els tres fills de Joan Tomàs i Trinitat Bonell, Jordi (el petit), Antoni (mitjà) i Joan (el gran). Família.
    Els tres fills de Joan Tomàs i Trinitat Bonell, Jordi (el petit), Antoni (mitjà) i Joan (el gran). Família.
  • Jordi Tomàs, el seu fill petit, Joan Tomàs i Trinitat Bonell, la seva esposa. A Montserrat. Família.
    Jordi Tomàs, el seu fill petit, Joan Tomàs i Trinitat Bonell, la seva esposa. A Montserrat. Família.
  • Els tres fills de Joan Tomàs i Trinitat Bonell; Joan, Antoni i Jordi. Família.
    Els tres fills de Joan Tomàs i Trinitat Bonell; Joan, Antoni i Jordi. Família.

En aquesta biografia no s’inclouen les missions de recerca fetes per l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, ni les fetes per l’Institut Espanyol de Musicologia del CSIC. Tampoc les edicions i escrits publicats per Joan Tomàs. Aquestes informacions ja estan en altres parts del web. Igualment no s’inclouen concerts, audicions, conferències, dates de composicions ni estrenes de les seves obres.

 

Contextualització familiar

El seu pare, Benet Tomàs i Veciana (1853), era natural d’Alcover (Alt Camp), d’una família de pagesos. Va ser ebenista. Un cop casat i ja amb fills es va establir a Barcelona i va obrir una botiga al carrer Comtal. La seva mare, Rosa Parés i Rovira (1854), era de Bonastre (Baix Penedès).

Els seus pares van tenir onze fills però ell només va conèixer la seva germana Francisca (1883), tretze anys més gran. Ell va ser l'onzè. Francisca va ser mestra a Porrera (el Priorat). Es va casar amb Antoni Bonell i Sala (1878-1927), també mestre a Porrera, que era vidu de primeres núpcies i amb cinc fills. Joan Tomàs anava sovint a veure la seva germana i així va conèixer la que seria la seva muller, Trinitat Bonell i Riera, la segona filla del seu cunyat i futur sogre.

Cronologia biogràfica de Joan Tomàs i Parés

1896 Neix el 4 d’abril, al carrer de la Unió de Barcelona.

1907 Comença els estudis a l’Escola Municipal de Música de Barcelona (Conservatori), amb 10 anys. Els seus mestres són: Lluís Millet de solfeig; Viñas de piano (germà del tenor); i Morera d’harmonia i contrapunt.

1908 Entra a la secció infantil de l’Orfeó Català.

1910 Descobreix la rítmica del mètode Dalcroze de la mà de Joan Llongueres amb l’Escola Choral de Terrassa.

1912 Ascendeix a la secció d’homes, a la veu dels baixos, de l’Orfeó Català.

1913 Escriu la seva primera obra, Violes marcides, per a veu i piano amb text de Ramon Coll.

1914 Amb 18 anys obté el títol de professor de música, a l’Escola Municipal de Música.

1914 Assisteix a cursos de Joan Llongueres sobre la pedagogia Dalcroze.

1915 Dirigeix el Chor Infantil Mossèn Cinto.

1916 Obté el títol de mestre a l’Escola Normal Superior de Mestres de Barcelona.

1918 Organitza des de l’Esbart Folklòric de l’Ateneu Enciclopèdic Popular, conferències i audicions de cançons populars recollides, harmonitzades i acompanyades al piano per ell mateix. Fins el 1935.

1919 Lluís Millet el nomena mestre de la secció de nois de l’Orfeó Català.

1919 El Chor Infantil Mossèn Cinto, dirigit per ell, passa a ser Orfeó.

1919 És el director musical de l’Esbart Català de Dansaires, fins el 1921.

1920 És nomenat professor de l’escola coral de l’Orfeó Català.

1922 És nomenat professor d’educació musical a les escoles de l’Ajuntament de Barcelona; l’Escola del Mar i l’Escola del Bosc.

1922 Entra de professor de música al Grup Escolar Baixeras, fins 1934.

1922 Comença la seva tasca dins de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya en la que participarà fins el 1936 amb 23 missions.

1923 Mor la seva germana Francisca.

1923 Es casa amb Trinitat Bonell i Riera, el 20 d’octubre.

1924 És nomenat director del cor d’homes dels Lluïsos de Sant Andreu de Palomar. Anys després esdevindrà Capella de Música del Centre Sant Lluís Gonzaga de la Parròquia de Sant Pacià i, més endavant, Orfeó Lluís Millet. Tots sota la direcció, durant 30 anys, de Joan Tomàs.

1924 Neix el seu primer fill, Joan Tomàs i Bonell.

1925 Agafa la direcció de l’Orfeó Centre Social de Betlem.

1926 La família es trasllada a viure al carrer Provença 209.

1926 Agafa la direcció de l’Schola Cantorum del Seminari conciliar de Barcelona, almenys fins el 1955.

1927 Dirigeix l’Orfeó L’Avenç d’Esplugues de Llobregat on va arribar a tenir un centenar de cantaires repartits en tres seccions: infantil, dones i homes. A la secció infantil els feia, a més, educació musical basada en el mètode Dalcroze i als adults, els feia classes de solfeig. Fins el 1936.

1927 Entra a treballar als Jesuïtes Sarrià – Sant Ignasi on, juntament amb el P. Vigo, aconsegueix fer l’educació musical amb gimnàstica rítmica i el mètode Dalcroze, cançons amb moviments i audicions musicals comentades. Hi treballarà fins el 1966.

1927 Neix el seu segon fill, Antoni Tomàs i Bonell.

1928 És professor de solfeig a l’Acadèmia de Música de Barcelona, fins el 1936.

1928 És nomenat director de l’Escola Choral de Terrassa i de la Capella de Música de Sant Pere de Terrassa. Fins el 1936.

1929 Entra de professor de música a l’Escola Nacional Graduada de Molins de Rei, fins el 1931.

1929 Dirigeix l’Orfeó Castellarenc de Castellar del Vallès, fins el 1932.

1930 És professor de música a les Escoles Blanquerna, fins el 1939.

1931 És professor d’educació musical a l’Escola d’Estiu organitzada per la Generalitat de Catalunya.

1931 És professor auxiliar a l’Institut Català de Rítmica i Plàstica.

1931 Mor el seu pare, Benet Tomàs i Veciana.

1931 Neix el seu tercer fill, Jordi Tomàs i Bonell.

1932 És professor de música a les Escoles Ribas de Rubí i l’Orfenat del Patronat Ribas, fins el 1946.

1932 Guanya, amb el número 1, la plaça de professor d’educació musical al Grup Escolar Pere Vila on també va dirigir la Coral del centre, fins el 1939.

1937 Mor la seva mare, Rosa Parés i Rovira.

1943 És professor de música al Col·legi Sagrat Cor de Jesús de Barcelona (Jesuïtes de Casp).

1943 És professor de música als Escolapis de Sant Antoni, fins el 1947.

1944 Inicia la tasca de formar part en jurats de concursos (de caramelles, dels Cors de Clavé, de sardanes, etc).

1945 Entra a l’Institut Espanyol de Musicologia del Consell Superior d’Investigacions Científiques per fer-se càrrec dels treballs de la Secció de Folklore Musical juntament amb Francesc Pujol. Poc després aquest mor i Tomàs el succeeix.

1946 L’Orfeó Català reprèn les seves activitats després de la guerra i Joan Tomàs passa a ser sotsdirector de l’entitat.

1947 Es funda l’Oficina Tècnica dels Cors i Orfeons de Catalunya, dirigida per Lluís Maria Millet, Joan Tomàs i  Josep Jordi Llongueres, que es converteix, anys més tard, en el Secretariat d’Orfeons de Catalunya.

1954 És organista de diverses parròquies com la Capella de Sant Pacià, Sant Felip Neri i el Centre Sant Lluís Gonzaga i fa conferències sobre aquest instrument.

1957 Una malaltia el manté allunyat de les seves funcions durant mesos. Mentre és a la clínica comença a escriure les “Sis cançons d’infants amb gestos”.

1960 Es funda el Secretariat d’Orfeons de Catalunya, en la que Tomàs participa amb una ponència, malgrat el seu delicat estat de salut.

1966 Es jubila. Publica un cançoner i comença a escriure un mètode per aprendre solfeig. A l’estiu, és operat de cataractes, intervenció en la que agafa una hepatitis B.

1967 Mor a Barcelona a l’edat de 71 anys, el 7 de novembre. L’Orfeó Català canta a casa seva, cos present. El seu fèretre és dut a les espatlles des de casa seva, al carrer Provença 209, fins l’església de Sant Ramon de Penyafort a la Rambla de Catalunya, en un comiat multitudinari.

 

Joan Tomàs, 1921
Retall d'una foto
CEDOC
Joan Tomàs saludant el públic a l'estrena de l’”Stabat Mater” de F. Poulenc
Retall. 8 de novembre de 1958
CEDOC
Menú