Folklorista

Noticiari mensual de la Secció d'Excursions de l'Ateneu Enciclopèdic Popular. Fons JTP La fadrina escarmentada, cançó popular recollida per S.Giralt i J. Tomàs. Fons JTP Joan Tomàs i Joan Amades, provablement en una excursió de l'Ateneu Enciclopèdic Popular per recollir cançons, cap el 1918. Família D'esquerra a dreta: Josep Maria Vilarmau, Joan Tomàs, un germà del Vilarmau i Joan Amades damunt el cavall, de camí a la casa de la Costa de Cavalleria. Fotografia feta per un germà del Vilarmau en la missió de recerca per l’OCPC núm.48, 26 d’agost de 1931. Fons Amades / Dep. Cultura
Joan Tomàs va interessar-se pel folklore i, sobretot, per la cançó popular ja de ben jove. L’any 1916, amb 20 anys, juntament amb Josep Maria de Sucre, Sebastià Giralt, Aureli Capmany i Joan Amades, va fundar l’Esbart Folklòric de l’Ateneu Enciclopèdic Popular (AEP), entitat amb la que va col·laborar activament fins a la Guerra Civil.
El mes de gener de 1918 publica els primers reculls, que inclouen cançons cantades per la seva mare, Rosa Parés, i per la mare de Sebastià Giralt, Maria Turet.
La recollida de cançons anava molt sovint vinculada a l’excursionisme -una pràctica que s’havia anat popularitzant a partir de finals del segle XIX-, i a la recerca del patrimoni rural català. Joan Tomàs va participar incansablement en dues entitats excursionistes del país: la Secció Excursionista de l’Ateneu Enciclopèdic Popular, fundada el 1905, i l’Agrupació Excursionista de Catalunya, fundada el 1912 per diferents cantaires de l’Orfeó Català i de la que ell, amb setze anys, va esdevenir-ne el primer secretari. Amb les dues entitats, però sobretot amb l’AEP, Joan Tomàs va recollir més d’un centenar de cançons, especialment en col·laboració amb Joan Amades, així com esporàdicament amb Sebastià Giralt. Les cançons van ser publicades a la revista de l’AEP, Excursions, fins el 1934, quan va desaparèixer aquesta publicació. Algunes de les cançons també van ser publicades a les revistes Catalunya Gràfica i Olympia.
A l’Esbart Folklòric, entre 1918 i 1935 es van organitzar diferents audicions d’aquestes cançons interpretades per solistes de l’Orfeó Català -com Emili Vendrell, Ramon Crespo, Andreua Fornells i Pilar Roca- i harmonitzades i acompanyades al piano per Joan Tomàs qui, a més, n’era el principal organitzador. Alguna vegada les cançons eren interpretades pel Chor Infantil Mossèn Cinto dirigit des de 1915 per ell mateix. Prèviament a les audicions, folkloristes i músics com Joan Llongueres, Rossend Serra, Lluís Millet i Apel·les Mestres, feien conferències sobre la cançó popular catalana, organitzades i coordinades també pel mestre Tomàs.
A l’Ateneu, Joan Tomàs també hi va impartir diverses conferències com “La dansa popular catalana”, l’any 1925.
La difusió de les cançons populars recollides també es va fer en altres entitats com al Foment Autonomista Català, on ell i Francesc Torra van fer una Vetllada Musical l’any 1919.
Tot aquest bagatge va provocar que, quan el gener de 1922 va fer-se la sessió inaugural de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, Joan Tomàs -que a més portava catorze anys vinculat a l’Orfeó Català- va ser dels primers músics cridat a participar-hi. Ho va fer -juntament amb Joan Amades- com a representant de la Secció Folklòrica de l’Ateneu Enciclopèdic Popular.

