Compositor

Programa mecanografiat del concert celebrat el 15 de gener de 1933. Concert-repàs dedicat als socis protectors. CEDOC. Joan Tomàs i Parés Retall del diari “Barcelona teatral” referent al concert de l’Orfeó Català de Cap d’Any de 1949. CEDOC. Retall del diari “La Vanguardia” referent al concert de l’Orfeó Català de Cap d’Any de 1949. CEDOC. Retall de diari “El Correo de Mallorca”, maig 1949. CEDOC. Retalls de premsa on es pot apreciar l'èxit de l'obra Fum, fum, de Joan Tomàs i Parés. 1949. CEDOC Disc enregistrat per l’Orfeó Català el 1959, amb una cançó de Joan Tomàs “Nit serena de Nadal”. Joan Tomàs amb Antoni Pérez Moya i altres. Família
El mestre Joan Tomàs a més d’un gran pedagog de la música, professor, folklorista, director d’orfeons, pianista i organista, també va ser compositor.
La majoria de la seva música era feta per ser tocada o cantada al moment en que es trobava; amb els cors i escoles on treballava o pels concerts que programava (per exemple les audicions a l’Ateneu Enciclopèdic Popular, concerts de Sant Esteve de l’Orfeó Català…).
Entre composicions i harmonitzacions va escriure unes 230 obres, de les quals almenys un centenar són composicions pròpies.
Al cercador d’aquesta web hi podeu consultar la seva obra musical, ja siguin arranjaments, harmonitzacions o composicions pròpies, i també les cançons recollides (tot i que pel seu immens volum, estem en procés de completar la base de dades).
Després de la Guerra Civil, el 1939, per concursar a una plaça de mestre de música, Joan Tomàs va adjuntar un document escrit a mà per a ell mateix en el qual mencionava totes les obres que havia compost i harmonitzat fins al moment: 45 de composició pròpia i 100 harmonitzacions de cançons populars que, per tant, les havia creades en vint-i-tres anys (entre el 1913 i 1936).
La seva primera obra, Violes marcides per a veu i piano, és del 27 de febrer de 1913 quan Tomàs encara no havia fet els disset anys. Bressant per a veu i orquestra de corda, dedicada als seus pares, és del 22 de novembre de 1915, quan tenia dinou anys. Totes dues amb lletra de Ramon Coll.
Les primeres cançons tradicionals catalanes harmonitzades per ell són de finals de 1916, quan ja havia entrat a l’Agrupació Excursionista de Catalunya i a l’Ateneu Enciclopèdic Popular des d’on va iniciar la tasca de recollir cançons. Ja des dels seus estudis d’harmonia a l’Escola Municipal de Música, mostrava una extraordinària facilitat per harmonitzar tota cançó popular, des del primer curs el 1912-13 fins al darrer 1914-15, i sempre va obtenir les millors qualificacions.
La majoria de les lletres de les seves obres són en català, però també n’hi ha en castellà, llatí i una en anglès.
Com a gèneres té moltes obres de Nadal i cançó popular i tradicional, però també música religiosa (després de la Guerra Civil); per la mainada; per ser dansada o amb gestos; jocs; caramelles; cançons de bressol; d’amor; d’humor; alguns himnes… D’altra banda, és important la quantitat de Goigs que va musicar.
Algunes obres seves estan dedicades als seus mestres (Lluís Millet, Francesc Pujol), amics (Lluís Maria Millet, Mercè Mauri), alumnes (als nois de l’Orfeó Català), família (als seus pares, al seu fill Jordi), i mossèns de les capelles on dirigia o amb qui havia tingut alguna relació (“al Rdo. P. Joaquín M Ribera S. J.”, Mn Alexandre Poch).
A la Revista Musical Catalana podem fer un seguiment de les seves obres programades. Per exemple en l’edició del Gener a Març 1921. Núms. 205 a 206. Pàg. 68, s’informa que l’Orfeó Sallentí, al concert del 20 de febrer, va cantar A Betlem me’n vaig de Joan Tomàs i La Verge i el pastoret, L’Anunciació, Som el dia de Nadal, Bressa Josep, harmonitzades per ell.
Aquí podeu consultar dos programes de concerts amb obres seves:
- Concert de l’Orfeó Català el 7 de juny de 1950 a Terrassa.
- Programa del Tradicional concert de Cap d’any de l’Orfeó Català. 1967, al Palau de la Música Catalana.
I aquí podem escoltar la cançó Nit serena de Nadal enregistrada per l’Orfeó Català el 1959:
Lluís M. Millet a la Guia Musical 1968/69 va escriure:
“Aquest petit treball restaria incomplet, si no mencionéssim els treballs del mestre com a compositor fill de l’escola que sorgí (i que té vigència actual) entorn de l’Orfeó Català: les seves innombrables harmonitzacions de cançons populars (tant en el gènere coral com en el que intervé el piano com a instrument acompanyant), obres corals originals i les religioses, acrediten els ideals que informen aquella escola. Vull citar ara com a corol·lari les dues composicions corals més importants del mestre, avui encara inèdites: la “Cançó de les noies maques” sobre una escaient poesia de Joan Llongueres, i el poema coral “Migdia etern”, important composició sobre una creació poètica del malaguanyat Mn. Joan Puntí i Colell, que tant havia laborat també en l’obra del “Cançoner Popular de Catalunya” que dirigia el nostre enyorat director i mestre, Francesc Pujol.“
D’altra banda, per a més informació de la producció musical de Joan Tomàs es recomana consultar la informació recollida de les seves obres a les pàgines 197-230 del llibre El mestre Joan Tomàs i Parés passió per la cançó popular de Tomàs i Guilera, J.
També es poden escoltar vídeos d’obres seves al canal de youtube Mestre Joan Tomàs i Parés.
Avui les seves partitures són al Fons Joan Tomàs i Parés a la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural i algunes al Centre de Documentació de l’Orfeó Català (CEDOC).
