Compositor

Col·lecció de 18 cançons populars catalanes, recollides (menys les tres primeres) i harmonitzades per a cant i piano per Joan Tomàs i Parés. 18 de desembre de 1918. Fons JTP La Nit de Nadal. Harmonitzada per a cor a veus mixtes. Dedicada al mestre Lluís Millet. 1920. Fons JTP Recull de 19 cançons populars catalanes recollides i harmonitzades per a cant i piano per a Joan Tomàs i Parés. 25 d'abril de 1920. Fons JTP La Passió Sagrada. Cançó popular catalana harmonitzada per a cor a veus mixtes per a Joan Tomàs. Fons JTP - CEDOC Alegria de Sant Josep. Una veu i acompanyament de piano. 1922. Cançó popular recollida a Santa Coloma de Farners, a la missió núm. 2 per l'OCPC. Fons JTP Joan Tomàs i Parés. Família
Joan Tomàs va harmonitzar des de molt jove, cançons populars que ell mateix havia recollit. Escrivia harmonitzacions per cor mitx (a quatre i sis veus); per una o dues veus i piano; quintet de corda…
Les cançons harmonitzades per ell es van cantar al llarg de tota la seva vida.
Les temàtiques de les cançons que harmonitzava eren molt variades: moltes de Nadal; però també cançons d’amor; de bandolers; de pastors; religioses…
La majoria de les seves harmonitzacions eren de cançons populars catalanes, almenys fins abans de la Guerra Civil. Després, també va harmonitzar cançons populars castellanes recollides per ell mateix en les missions fetes per l’Institut Espanyol de Musicologia, i alguna de belga i francesa traduïdes al català.
Llegim els comentaris sobre les seves harmonitzacions que es publicaven a la Revista Musical Catalana:
A l’apartat sobre l’Ateneu Enciclopèdic Popular, Vicents Maria de Gibert va escriure:
“L’Esbart Folklòric d’aquest Ateneu organitzà per al dia 18 de desembre proppassat, al vespre, la primera de les audicions públiques que es proposa celebrar per a fer conèixer les cançons populars catalanes que va recullint amb notable diligència i amb el més gran ardiment patriòtic i artístic. Perquè les cançons populars, és dit en el «Butlletí d’Excursions» de l’esmentat Ateneu, són encara un tresor mig ocult. «No gosen treure el cap; són humils; sembla que tenim la competència d’una altra mena de cançons…; però tantost se les empeny un xic i es mostren tal com són, amb tota la seva potència, prenen aleshores una força impetuosa que les fa semblar unes altres.» Vingudes de tots els indrets de la terra catalana, l’aire de la ciutat les mustigaria, si els nostres músics no se les miressin amorosament i no les proposessin com models d’art i de sentiment. (…)
Una altra manera d’estimar la cançó popular, i de fer-la estimar, consisteix en valer-se del mateix art musical per a vestir amb robes escaients la seva gentilesa. Tots els nostres músics han practicat agradosament semblant deure artístic i patriòtic; i els joves artistes assatgen ans que tot llurs forces en igual comès. Entre aquests devem avui esmentar el nostre amic En Joan Tomàs i Parés qui, pel fet d’haver-se format a la bona escola de l’Orfeó Català, és particularment designat per a tractar artísticament la nostra cançó. Totes les cançons, una vintena, cantades en la sessió que ens ocupa, ens foren presentades amb acompanyament de piano degut a la ploma jovenívola d’En Tomàs; són acompanyaments força interessants i ben escrits per l’instrument. És ben lloable l’afany del compositor de compenetrar-se amb la cançó i de complementar-la amb els recursos del ritme i de l’harmonia moderns; en molts casos aquest desig reculta ben realitzat i la cançó, privada de son ambient natural: l’aire, el cel, les muntanyes, en surt avalorada; en altres casos la compenetració no és tan evident, translluint-se en una certa picantor musical la frisança de l’artista qui en el començ de sa carrera cerca dir quelcom de nou i singular que altres no hagin dit. Sempre, però, aquests acompanyaments proven el talent de llur autor, al qual desitgem un avanç segur per la via empresa.
Interpretaren les cançons els solistes de l’Orfeó Català N’Emili Vendrell i En Ramon Crespo, ambdós molt justos de sentiment, i subratllant finament la lletra de les tonades burlesques. Foren molt ben acompanyats per En Joan Tomàs. L’auditori, sumament complagut, no escassejà els aplaudiments i va fer bissar bon nombre de les cançons.-G.” (Gener-Febrer-Març 1919. Núms. 181-182-183)
Altre cop sobre les audicions musicals a l’Ateneu Enciclopèdic Popular:
“Molt bon èxit alcançà la festa organitzada per l’Esbart Folklòric celebrada en dita entitat el diumenge 19 d’octubre.
Començà amb un parlament del mestre Millet dedicat a la nostra cançó popular (…).
(…) la gentil senyoreta Na Francisca Ordí, acompanyada del mestre Tomàs, interpretà algunes de les cançons escollides.
Seguidament una secció del chor infantil de Mossèn Cinto entonà cançons essent aplaudit i veient-se obligat a repetir-ne dues.
I, per fi, el notable baríton Ramón Crespo, interpretà les restants cançons del programa, de camí i amoroses, acompanyat també pel mateix senyor Tomàs, autor de les harmonitzacions respectives. L’èxit assolit per tots fou ben entusiasta.” (Agost a Desembre 1919. Núms. 188 a 192)
També sobre les cançons harmonitzades per Tomàs:
“(…) començà l’audició de cançons, harmonitzades amb cabal coneixement i destresa pel nostre benvolgut company, professor de l’Orfeó Català, En Joan Tomàs. Els interpretadors d’elles, senyoreta Pilar Roca, Francesc Torra i Ramon Crespo, solistes del mateix Orfeó, escoltaren durant el transcurs de la sessió llargs aplaudiments, que exigiren sovint la repetició de la cançó tot just entonada; amb tan bon sentit ho feren i un amor tan viu les inflamava totes.
Un nou èxit, doncs, per al mestre Tomàs i per als seus col·laboradors, que ens plau força remembrar des d’aquestes pàgines.” (Març 1925. Núms. 255)
També es poden escoltar vídeos d’obres seves al canal de youtube Mestre Joan Tomàs i Parés
